En mig del bosc, entre el xiuxiueig de les fulles i el moviment dels arbres, apareixen com espurnes de llum, vestides de blanc.
La màgia no te barreres,
LULLABY
Tot comença just abans del son, aquell instant en que tot es torna més dolç, més tendre, més nostre…
Una suau cançó que t’envolta i t’acarícia, que et bressola amb els seus abraços. Vaporosa, sedosa i delicada.
I mentrestant ella, caòtica i despentinada, amb la suau brisa, dansant al vent amb les seves ales, per aquelles suaus notes, feliç i despreocupada. Sobretot feliç.
Lullaby, una infinitat de delicats teixits, brodats, encaixos i sedes… que es combinen entre si, caient suaument sobre el seu cos, creant seductores esquenes i etèries faldilles.